El carnestoltes (o carnaval), segons diuen els etnòlegs, tenen el seu origen en antigues festes paganes d'hivern de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes.
El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. (Això ho acabe d'aprendre jo també de la Viquipèdia, perquè no ho sabia)
En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma.
El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Es celebrea uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gens. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
És resum, que abans d'un temps de repressió on no deixarien fer res a la gent, la gent es pegava la gran festa amb l'excusa de les carnestoltes.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedro i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma,una vella de set cames que dejuna i és vegetariana.
A passar-ho bé, criatures! Feu bondat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada